EXERCIR LA RESPONSABILITAT
Darrerament, la qüestió ja no és que cal “posar-se les piles”; més aviat ens les hem de renovar perquè l’energia que necessitarem d’ara endavant serà superior a la d’un 100 % que hauria de ser suficient.
Aquests dies, a nivell de ciutat i conseqüentment a nivell de barri, entrem en “època electoral” i això vol dir, entre moltes altres coses, que ara ens sortiran arreu missatges de que allò que en quatre anys no s’ha arranjat, ara, en quatre dies o a partir de quan manin uns altres, es produiran un munt de miracles que ho arreglaran tot sense cap esforç (?). Bé, ja és la comèdia de sempre…
Però també entrem en una època en la que alguns que ja haurien d’haver fet segons què, ara, en els mateixos quatre dies, diuen que ho faran tot de cop, per un cert art de màgia. I si amb això es refereixen a alguna qüestió que bona falta fa que es faci des de fa temps, doncs encara gràcies: val més tard que mai.
El mal està en que, quan es produeixen precipitacions en esperar al darrer moment per fer les coses de pressa i corrent, no tot el què es fa, es fa “ben fet”. Fins i tot es fan coses que potser no caldria, ni ara ni en algun moment, mentre que n’hi ha d’altres que fan molta falta i, malgrat aquesta moguda circumstancial, encara “no toquen”.
Veieu, si no, un exemple de cada, ambdós en el nostre barri…
Fa quatre anys (hi ha qui diu que més) que estem demanant que s’arregli una vorera molt deteriorada en la que ja hi ha hagut vàries persones que n’han pres mal perquè s’hi produeixen caigudes
Rajoles ballarines…
tot sovint. Recordeu les rajoles “ballarines” de la carretera de Prats, entre Francesc Layret i Jaume Girabau? Doncs avui dia ja n’hi ha que no ballen perquè ja no hi són, i en el seu lloc hi ha un forat en el que la gent gran sobretot s’hi entrebanca. L’excusa és que es veu que no se sap qui és el propietari de la voravia en qüestió; és a dir, encara tenim a Sabadell voreres públiques que l’Ajuntament diu que no són de la seva responsabilitat. Patètic.
Per altra banda, degut a unes ventades extraordinàries, hi ha milers d’arbres tombats en els boscos que tenim més propers. Allà, al bosc, s’hi estan els arbres tombats mentre es discuteix també qui és l’amo dels boscos. En podríem parlar molt també d’això.
La mateixa ventada va tombar també arbres als carrers i a les places del casc urbà, alguns (pocs) a La Creu Alta. En un primer terme, els serveis municipals van retirar tot el que feia alguna nosa i, passats uns dies, fins i tot s’ha retirat tota la pila de llenya d’allà on s’havia dipositat ‘provisionalment’ (aquest terme s’aplica molt sovint darrerament). O sigui, a dins de la ciutat el tema ja està gairebé resolt. O potser no…
Tot i això, però, ara resulta que, enlloc d’arranjar una vorera que fa anys que produeix “víctimes”, als serveis municipals se’ls hi ha acudit que calia tallar i retirar uns arbres, però no del bosc, no: d’una plaça de La Creu Alta que diuen que les ventades els havia mogut. Parlem d’uns pins a les places de Jaume Viladoms i Mestre Olivella, que els mateixos veïns vam plantar en aquell espai com a únic record restant del què havia estat el vell estadi de futbol del C.E. Sabadell, que hi tenia la seva entrada, amb uns bons pins, en aquell lloc.
Mentre una senyora tornava a ensopegar en la vorera de la carretera de Prats, els de l’Ajuntament estaven, a la mateixa hora, tallant uns pins que no s’ha demostrat pas que s’hagin mogut recentment. Un grapat de veïns i veïnes s’atansaven a un i altre punt, en ambdós casos esmentant el nom del porc de ‘l’alegria’ que els embargava. I, per acabar-ho de polir, mentre a la vorera no s’hi va veure cap “responsable”, aquells “professionals” que estaven a les places des-arbrades no se’ls hi va acudir res més que contestar als qui els increpaven que ells no han de demanar permís a ningú per tallar els arbres que els hi vingui de gust.
Ara quatre i abans tres més. “Perquè els veiem torts…”
Mira que n’han passat d’anys en els que som cridats, com ara properament, a triar i elegir a les persones a les que se’ls hi atorga “la responsabilitat” de servir a la població, cosa que algú ho ha de fer sempre i que per això contribuïm tothom, de manera que puguem disposar d’aquests “professionals” que ens han de servir…
Doncs no. Encara no saben, alguns d’aquests “responsables” triats, que han de respectar, com a mínim, a aquells de qui en depèn el seu sou i la seva feina. Ens menysvaloren fent i desfent sense que abans n’estem ni assabentats, i executant allò que ningú ho demana i que segurament no cal, en lloc d’allò que ja fa tan temps que hauria d’estar resolt. I això no va només pels ‘tècnics’ que executen sinó també pels elegits que els manen.
Ja cal que busquem unes bones piles noves per afartar-nos d’energia. La baralla que ens resta encara per a què tothom es posi al lloc que li correspon, serà llarga i dura. I continuarà, segur, més enllà del proper mes de maig, “guanyi” qui “guanyi” en les properes eleccions (i en totes les properes) i quan es posi a manar, i no a servir, qui després millor s’ho munti, que no sempre és qui més recolzament i confiança ha rebut.
La feina que ens espera encara…
AVLCA
