Més sobre “el Metro del Vallès”

“Els Catalans” arriba un punt que ja maregen

(Més sobre “el Metro del Vallès”)

 

Aquesta expressió del títol no es refereix al poble de Catalunya, que això podria ser tot un altre tema, sinó als Ferrocarrils de la Generalitat que tots coneixem com “els Catalans”, els que ara volen que se’n digui “el Metro del Vallès”.

I la referència no és sobre el fet que hi ha qui es mareja al viatjar amb aquest tren, per les condicions climàtiques a l’interior del mateix (fred a l’estiu i, sobretot, calor a l’hivern) o per anar assegut en sentit contrari al de la marxa, que també ajuda a marejar-se a segons qui. El que “ja mareja” és l’estar donant-li tantes voltes al tema del perllongament de 5 quilòmetres pel subsòl de la nostra ciutat a la línia S2, que és la nostra. Si arriben a ser-ne 50…!

Que si estarà acabTuneladoraada pel 2012; que no, que serà pel 2016; ara tampoc, ara serà més enllà; ara sí, que allà on vam dir negre ara tornem a dir blanc…

Que si el soterrament ha de ser des del futur final del carrer Uruguai (diguem clar el punt concret); que si les terres que es remenen estan presumptament contaminades; que hauria d’arribar fins a Castellar del Vallès, o més…

Que si ara no hi ha prou calers públics per pagar el que diuen que val això; que ara resulta que s’estan llençant diners perquè el que s’està fent no és el correcte; que ara s’ha de fer un altre pressupost, o uns altres, perquè l’anterior no val o no incloïa posar vies a dins del túnel (rails, catenàries i tot el demés); que ara a veure qui paga el que s’ha contradit a allò que primer es va dir; que si no es va dir tal o sí que es va dir qual…

Enriueu-vos de les perdius marejades.

“Sabadell s’ha de creure que és capital de comarca”, diu l’Ajuntament, volent dir que l’assumpte és qüestió de vital importància per a la ciutat. Però sembla ser que el que comporta embolicar-se en aquestes obres faraòniques es que hi hagi gent que hi busqui beneficis econòmics, gent que hi busca penjar-se medalles, gent que hi troba pegues a tot i gent que s’agafa aquests temes com el seu habitual tarannà de tota la vida. Veieu, si no, el resultat: anys i anys amb els carrers i les places esbotzats, tanques i forats arreu, sorolls, pols, enrenous i dificultats per passar, per circular o senzillament per conviure-hi. I tot plegat per a què? Per a què els nostres nets, potser, un dia puguin anar amb tren al barri marítim des del costat de casa; un dia que podria ser que viatjar ja es fes per ‘transposició’, si és que encara es viatja.

L’últim capítol, de moment, d’aquesta història del futur “Metro de Sabadell” ha tingut lloc aquesta darrera setmana, en la que la premsa ha aixecat la llebre de que pel 2016 ja veurem si el tren arriba només fins a la Rambla, que és on ja arribava des de principis del segle XX. O sigui, que a La Creu Alta i a Ca n’Oriac arribarà la setmana dels tres dijous, es a dir, ves a saber quan.

Davant d’aquest safareig, l’Ajuntament ens ha cridat als representants dels barris afectats per aquest sobtat canvi (els que no se’ns taparan els forats fins “ves a saber quan”) per dir-nos que de tot això res; que el pla segueix com estava, i que les obres es finalitzaran quan es va dir, o sigui, el 2016. La moral que no decaigui…

El que passa és que cada una de les estacions noves s’han de licitar per separat. La seva construcció no va lligada a les obres del forat: cada una va apart, després de la moguda del túnel, i les de ‘Sabadell Estació’ i ‘Sabadell-Rambla’ (o més aviat Passeig) són les úniques que ja estan licitades. Les altres, la de La Creu Alta i la de la plaça d’Espanya, hom suposa que es licitaran el gener o el febrer propers, i la darrera, a ‘Sabadell-Nord’, li tocarà el torn cap allà al mes de juny. De l’any 2015, s’entén, i si no es belluga gaire el món entre tant.

Si tot va així, podran estar tècnicament acabades les estacions al 2016? Sembla ser que sí, que tècnicament hi ha temps suficient, no pel gener del 2016 però sí per algun dia d’aquell any. Poden sortir altres pegues en aquest temps, econòmiques potser? I tant! El culebrot no s’acabarà tan senzillament. El següent capítol, per exemple, el tindrem en la propera reunió amb la ‘Taula de Seguiment’ de les obres; aquesta l’ha de convocar la Generalitat i en ella, per tant, potser tindrem una altra versió de la novel·la. Diuen que això pot ser d’aquí a una altra setmana: ja ho veurem…

El cas és que el tema, entre la ciutat de Sabadell i la Generalitat de Catalunya, per una cosa o altra, cada dia està més tens. Les negociacions, que no cessen com si encara se n’hagués de seguir parlant del què s’ha de fer, estant sent “molt dures”, ha dit l’Ajuntament, i tenim una mala peça al teler. Ja veurem si un dia d’aquests no hem “d’agafar les eines” i anar a segar segons què. O segons qui.

En aquesta època convulsa, diuen també, en la que hi ha tanta gent que no menja cada dia o que se’ls fa anar a viure sota d’un pont, els que tenen el mànec de la paella només pensen en com i quan en poden sucar o en que l’oli brut no els esquitxi; però de posar seny al que cal cada dia i de fer les coses com millor i més fàcils siguin, de cap manera: no fos pas que ens avorríssim.

A veure si al final s’haurà de trencar la paella, cremar la cuina o enviar a uns quants a picar pedra, fent túnels a mà per a què tinguem més forats per entretenir-nos de forma gratuïta. Si algú predica que això pot servir per alguna cosa, la gent potser sí que ho esbotzarà tot per canviar-ho tot. Aquestes coses pinten cada vegada més malament i sembla que, amb això del ‘Metro’ si volem baixar a Barcelona, ho haurem de fer a peu, que és molt sa, o a cavall, mentre hi hagi ases que es deixin enfilar.

No anem bé…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

eight − 7 =